Paraules polisèmiques
Paraules esdrúixoles
Paraules esdrúixoles 2
Paraules esdrúixoles 3
Accentuació de paraules
Síl·laba tònica
Síl·laba tònica 2
Pronoms personals
Pronoms personals 2
Pronoms personals 3
Pronoms personals 4
divendres, 27 de novembre del 2015
dimecres, 25 de novembre del 2015
EMOCIONARI. LA TENSIÓ
LA TENSIÓ
Hi havia una
vegada una xiqueta que s’anomenava Noelia. A ella li encantava jugar al Rugbi
Americà però no li deixaven, així que era animadora de l’equip. Un dia l’equip
de rugbi del seu col·legi que s’anomenava els “Buldogs” estaven jugant un
partit contra les “Gavines XD, el seu equip estava perdent per molts punts de
diferència. L’entrenador estava amb molta tensió,
no parava de canviar de tàctiques per a guanyar el partit. El públic estava
veient el partit amb molta tensió perquè eren
les eliminatòries i si no guanyava en este partit els “Buldogs” perdien la
possibilitat de jugar la lliga. Noelia que estava amb molta tensió perquè veia que estava perdent el seu equip, va
anar corrent als vestuaris, va agafar un equipatge que hi havia per allí i se’l
va posar. Noelia va eixir corrent al centre del camp i va començar a jugar, ningú es va donar conte
de que era ella. Noelia, que jugava molt be, va començar a marcar touch
down , el partit estava empat. Era l’últim minut del partit, la gent del
camp estava en tensió, Noelia va agafar el baló
i en l’últim segon va marcar un touch
down. L’entrenador li preguntava a Noelia si volia ser la capitana de
l’equip, ella li va dir que sí perquè li agradava més jugar que ser animadora.
dilluns, 23 de novembre del 2015
dimecres, 18 de novembre del 2015
EMOCIONARI. L'ALLEUJAMENT
L'ALLEUJAMENT
L'alleujament
és alegre quan tot està bé.
L'alleujament
és poder somriure
quan ja no hi ha que patir.
L'alleujament
és calmar-se ràpidament
i estar content.
L'alleujament
és descansar
quan el problema ja no està.
dimarts, 17 de novembre del 2015
dissabte, 14 de novembre del 2015
dimecres, 11 de novembre del 2015
EMOCIONARI. EL REMORDIMENT
EL
REMORDIMENT
Un dia, quan anava a comprar el menjar, la meua mare va fer llentilles i a mi no m'agraden, però ella no ho sabia.
Quan
es va posar a fer-les, jo li vaig preguntar que què havia de menjar.
Ella em va contestar que llentilles i va seguir amb el que estava
fent. Jo vaig dir-li moltes coses roïnes com que l'havia fet a posta
i així.
Fins
que van passar unes hores i vaig pensar: però per què he fet això?
Si jo sabia que ella no el sabia. I així, donant-li voltes al cap.
Finalment,
amb tot el que li vaig dir, ella em va perdonar i em va fer altre
menjar. Així, després vaig sentir remordiment pel que havia passat
amb ma mare.
dimarts, 10 de novembre del 2015
dilluns, 9 de novembre del 2015
EXCURSIÓ MARTÍNEZ Y CANTÓ
Divendres passat vam visitar la fàbrica de Martínez y Cantó a Novelda.
Vam aprendre moltes coses sobre l’envasament de les infusions i ho vam passar
molt bé.
Ací vos deixe algunes fotos.
Ací vos deixe algunes fotos.
dimecres, 4 de novembre del 2015
EMOCIONARI. LA POR
LA POR
Hi havia una vegada uns xiquets que tenien molta
por. Ells eren tres; Martí, Salima i Ferran. Sols parlaven pel mòbil, mai
eixien de casa ni tampoc anaven al col·legi. Sempre parlaven, jugaven i ho
feien tot per estar junts pel telèfon mòbil.
Les seues
mares sempre les deien que isqueren a vore als seus amics i es deixaren el
telèfon mòbil però ells seguien dient que no, que sols podien veure’ls a través
del telèfon mòbil.
Un dia van decidir que anirien a jugar al parc
d’enfront de les seues cases a les cinc de la vesprada i tots van acudir plens
de por i inseguretat.
Després de tot allò van seguir quedant al parc,
van seguir anant al col·legi i ja no van tindre por mai més.
Conte contat, conte acabat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)