dimecres, 25 de novembre del 2015

EMOCIONARI. LA TENSIÓ



LA TENSIÓ
 Hi havia una vegada una xiqueta que s’anomenava Noelia. A ella li encantava jugar al Rugbi Americà però no li deixaven, així que era animadora de l’equip. Un dia l’equip de rugbi del seu col·legi que s’anomenava els “Buldogs” estaven jugant un partit contra les “Gavines XD, el seu equip estava perdent per molts punts de diferència. L’entrenador estava amb molta tensió, no parava de canviar de tàctiques per a guanyar el partit. El públic estava veient el partit amb molta tensió perquè eren les eliminatòries i si no guanyava en este partit els “Buldogs” perdien la possibilitat de jugar la lliga. Noelia que estava amb molta tensió perquè veia que estava perdent el seu equip, va anar corrent als vestuaris, va agafar un equipatge que hi havia per allí i se’l va posar. Noelia va eixir corrent al centre del camp i va començar a jugar, ningú es va donar conte de que era ella. Noelia, que jugava molt be, va començar a marcar touch down , el partit estava empat. Era l’últim minut del partit, la gent del camp estava en tensió, Noelia va agafar el baló i en l’últim segon va marcar un touch down. L’entrenador li preguntava a Noelia si volia ser la capitana de l’equip, ella li va dir que sí perquè li agradava més jugar que ser animadora.

dimecres, 18 de novembre del 2015

EMOCIONARI. L'ALLEUJAMENT


L'ALLEUJAMENT

 L'alleujament
és alegre quan tot està bé.

L'alleujament
és poder somriure
quan ja no hi ha que patir.

L'alleujament
és calmar-se ràpidament
i estar content.

L'alleujament és descansar
quan el problema ja no està.
 

dimecres, 11 de novembre del 2015

EMOCIONARI. EL REMORDIMENT

EL REMORDIMENT

Un dia, quan anava a comprar el menjar, la meua mare va fer llentilles i a mi no m'agraden, però ella no ho sabia.

Quan es va posar a fer-les, jo li vaig preguntar que què havia de menjar. Ella em va contestar que llentilles i va seguir amb el que estava fent. Jo vaig dir-li moltes coses roïnes com que l'havia fet a posta i així.

Fins que van passar unes hores i vaig pensar: però per què he fet això? Si jo sabia que ella no el sabia. I així, donant-li voltes al cap.

Finalment, amb tot el que li vaig dir, ella em va perdonar i em va fer altre menjar. Així, després vaig sentir remordiment pel que havia passat amb ma mare.

dimecres, 4 de novembre del 2015

EMOCIONARI. LA POR


LA POR

Hi havia una vegada uns xiquets que tenien molta por. Ells eren tres; Martí, Salima i Ferran. Sols parlaven pel mòbil, mai eixien de casa ni tampoc anaven al col·legi. Sempre parlaven, jugaven i ho feien tot per estar junts pel telèfon mòbil.
Les seues mares sempre les deien que isqueren a vore als seus amics i es deixaren el telèfon mòbil però ells seguien dient que no, que sols podien veure’ls a través del telèfon mòbil.
Un dia van decidir que anirien a jugar al parc d’enfront de les seues cases a les cinc de la vesprada i tots van acudir plens de por i inseguretat.
Després de tot allò van seguir quedant al parc, van seguir anant al col·legi i ja no van tindre por mai més.
Conte contat, conte acabat.