LA VERGONYA
Hi havia una vegada un cantant que sempre cantava als
seus pares, però que li donava vergonya cantar en públic.
Un dia va entrar a un
grup professional. Ell estava molt nerviós, però confiava en ell mateix. Quan
va arribar el concert, va començar cantant amb el ulls tancats i quan els va
obrir, va eixir corrent al carrer perquè es va posar roig. Es va posar a plorar
i en eixe moment va vindre un amic a animar-li, però quan el va vore plorant,
va anar corrent a preguntar-li què passava. El cantant li va dir que tenia
vergonya a cantar en públic i l’amic el va intentar consolar dient-li que
s’imaginara que estava cantant als seus pares. En eixe moment el cantant va
deixar de plorar i va cantar molt bé.
Des d’aquell moment ja no li va donar vergonya mai més.
Conte contat, conte acabat.
