dimecres, 11 de novembre del 2015

EMOCIONARI. EL REMORDIMENT

EL REMORDIMENT

Un dia, quan anava a comprar el menjar, la meua mare va fer llentilles i a mi no m'agraden, però ella no ho sabia.

Quan es va posar a fer-les, jo li vaig preguntar que què havia de menjar. Ella em va contestar que llentilles i va seguir amb el que estava fent. Jo vaig dir-li moltes coses roïnes com que l'havia fet a posta i així.

Fins que van passar unes hores i vaig pensar: però per què he fet això? Si jo sabia que ella no el sabia. I així, donant-li voltes al cap.

Finalment, amb tot el que li vaig dir, ella em va perdonar i em va fer altre menjar. Així, després vaig sentir remordiment pel que havia passat amb ma mare.

dimecres, 4 de novembre del 2015

EMOCIONARI. LA POR


LA POR

Hi havia una vegada uns xiquets que tenien molta por. Ells eren tres; Martí, Salima i Ferran. Sols parlaven pel mòbil, mai eixien de casa ni tampoc anaven al col·legi. Sempre parlaven, jugaven i ho feien tot per estar junts pel telèfon mòbil.
Les seues mares sempre les deien que isqueren a vore als seus amics i es deixaren el telèfon mòbil però ells seguien dient que no, que sols podien veure’ls a través del telèfon mòbil.
Un dia van decidir que anirien a jugar al parc d’enfront de les seues cases a les cinc de la vesprada i tots van acudir plens de por i inseguretat.
Després de tot allò van seguir quedant al parc, van seguir anant al col·legi i ja no van tindre por mai més.
Conte contat, conte acabat.
 

EMOCIONARI. LA TENDRESA


LA TENDRESA

Quan sents molta tendresa
no sents res de tristesa,
però tampoc estàs enrabiat
i molt menys enfadat.
Si veus un gat xicotet
o un cadellet
sents molta tendresa
per aquella petita criatureta.

La tendresa és normal
perquè tots l’han passat,
però tu no la pots despertar
sinó que altre te la fa brillar.

Quan veus un bebé
dius que és tendret
perquè és molt xicotet
i molt bonic també.

EMOCIONARI. LA VERGONYA


LA VERGONYA  

Hi havia una vegada un cantant que sempre cantava als seus pares, però que li donava vergonya cantar en públic.
Un dia va entrar a un grup professional. Ell estava molt nerviós, però confiava en ell mateix. Quan va arribar el concert, va començar cantant amb el ulls tancats i quan els va obrir, va eixir corrent al carrer perquè es va posar roig. Es va posar a plorar i en eixe moment va vindre un amic a animar-li, però quan el va vore plorant, va anar corrent a preguntar-li què passava. El cantant li va dir que tenia vergonya a cantar en públic i l’amic el va intentar consolar dient-li que s’imaginara que estava cantant als seus pares. En eixe moment el cantant va deixar de plorar i va cantar molt bé.
Des d’aquell moment ja no li va donar vergonya mai més.
Conte contat, conte acabat.